Marc Pedagògic

Per definir la pedagogia que utilitzem dins l’espai educatiu NunuN, utilitzem tres conceptes clau que la vertebren:

Educació Viva: Quan parlem d’educació viva ens estem referint a l’aprenentatge natural, que va des de dins de l’infant cap a fora, i no a l’inversa. No s’imposa quin aprenentatge s’ha d’assolir des de fora, des de l’adult; sinó que és el mateix infant, des del seu desig intern que realitza aquests aprenentatges. Aquest respecte, doncs, al ritme de desenvolupament de cada infant pot semblar a ulls de l’adult que alenteix els resultats acadèmics, però des de l’educació viva es creu que no sempre és positiu accelerar aprenentatges, ja que si ho fem l’infant pot sentir que no és competent en no seguir el ritme exigent que se li proposa i els aprenentatges que es generen es poden convertir en mera informació, en quelcom que s’oblida ben ràpidament.

En el cas d’aprenendre a llegir i a escriure, per exemple, un cas que preocupa molt a la majoria de famílies; segons molts estudis, l’infant no està preparat per aprendre a llegir i a escriure fins als 7 anys, el currículum d’educació infantil no diu enlloc que els petits hagin d’aprendre a llegir i a escriure abans de passar a primària, a Finlàndia -un país a envejar eucativament parlant- no s’apren a llegir i a escriure fins als 8 anys. Si un infant no està preparat per fer aquest aprenentatge, que requereix un desenvolupament motriu i cognitiu molt evident, per molt que li posem un llapis entre els dits i el fem repassar lletres puntejades, no n’aprendrà abans i si aprèn a fer lletres potser no serà d’una manera divertida i amb sentit i perdrà interès per part de l’infant.

Educació Activa: Apostem per l’educació activa, on els infants experimenten i manipulen. Tocant, olorant, sentint i fent és quan els aprenentatges són vivencials i passen a ser significatius.

És molt diferent, per exemple, aprendre el concepte de la flotabilitat a través d’un llibre de text o d’una fitxa, que si experimentem amb diferents materials dins d’un gibrell d’aigua i podem veure i toca què passa.

Educació Lliure: Entenem l’educació lliure no com a llibertinatge o anarquia, sinó que hi ha uns límits establerts que cal seguir. Tot i això deixem la suficient autonomia i llibertat perquè aquests límits puguin ser acollits, tot buscant l’equilibri entre autonomia i límits. La llibertat entesa d’aquesta manera ofereix l’oportunitat de desenvolupar l’esperit crític, la responsabilitat i l’autogestió, una altra oportunitat de creixement.

Per exemplificar aquest concepte, podem parlar sobre una de les rutines de l’espai educatiu. Els infants, quan arriben, escullen a quin espai volen estar i amb quin material volen jugar, però tenen molt clar que cada material té el seu espai i que no es pot canviar i que en acabar d’utilitzar un material en concret, s’ha de deixar ordenat i tal com s’ha trobat, per respecte als altres companys, perquè el puguin trobar igual de bé.


Justificació pedagògica

Som partidaris d’aquesta pedagogia perquè creiem que ens permet garantir que les tres necessitats bàsiques dels infants es cobreixin. Quan l’infant té aquestes tres necessitats cobertes, és feliç i pot aprendre.
1- Necessitat de protecció: tenir cobertes les necessitats bàsiques (alimentació, benestar físic, son, abric...)

2- Necessitat de vinculació: poder-se sentir estimat, mirat, que forma part d’un grup humà.

3- Necessitat de potencial: poder desplegar les pròpies capacitats des del desig intern.

Aquestes necessitats, a més a més, les hem ordenades segons la seva importància. Per tant, un infant no podrà desplegar el seu potencial si no té cobertes les seves necessitats de vinculació. Aspecte a tenir en compte en un espai educatiu.


Metodologia

A l’espai educatiu ens assegurem que aquestes necessitats es cobreixin a través de la metodologia, fonamentada per tres pilars:
a) Els ambients: Són espais relaxats de lliure circulació que permeten l’autorregulació i el desenvolupament de certes capacitats a través de materials i estímuls adequats. Gran part de la tasca del docent està en dissenyar, preparar i adequar aquests ambients a les necessitats canviants dels infants.

b) Les propostes: Cada dia es fa una proposta diferent i es va variant d’ambient i, per tant, de temàtica. L’infant participa de la proposta si li ve de gust i durant el temps que desitja.

c) L’acompanyament: Existeixen diferents tipus d’acompanyament (directiu, motivador, etc) i nosaltres apostem per un tipus d’acompanyament concret, que es diu Jo et miro, que és respectuós, poc invasiu, observador, deixant lloc a la pròpia expressió de l’infant, amb una mirada amorosa i sense judicis.